Música per a 18 coses

dedicat a Steve Reich i al filòsof Luca De Pietri

 

 

Música per a 18 coses qüestiona què esperem de les persones. Perquè el primer que fem en conèixer a algú és preguntar-li a què es dedica, establint filtres per al nostre entorn de relacions?

"Sense ser músic ni luthier, decideixo compondre una obra musical per ser interpretada per una orquestra, utilitzant instruments construïts per mi, de manera poc convencional, qüestionant també com esperem que siguin les coses, a més de les persones. Buscant l’absurd, decideixo també inspirar-me en l’obra mestra d’un dels majors compositors contemporanis, Music for 18 musicians, de Steve Reich. De fet li dedico l’obra, però aquesta no és la música, ni els instruments, però el fet que jo faci alguna cosa que no esperin que faci."

Com en l’obra de Reich, pulsació i respiració al·ludeixen al temps i a la vida. El concert comença quan un estetoscopi amb micròfon fa que el seu cor soni en directe en els altaveus, fent de metrònom en la part inicial de l’obra, que es divideix en vuit seccions: pulsació, respiració, creixement, turment, caos, harmonia, respiració i pulsació; traçant un cercle interminable a través de l’existir, el créixer i el turment causat per la sensació de que el mateix creixement genera encara més dubtes.

"Música per a 18 coses està plena d’elements que van marcar la meva vida en les últimes dècades. Els meus desitjos, frustracions i realitzacions respecte allò que vaig fer, el que faig i el que encara m’agradaria fer, qüestionant el que som, amb més i més preguntes a cada moment."

 

 

Play fragments de Música per a 18 coses

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Música per a 18 coses va tenir la seva première al juny de 2010, a Itàlia,  en el festival Il Corpo Violato, promogut per Artphilein Foundation.

Amb el suport de

 

 

 

 

 

Réquiem para 2 Basuróphonos

 

 

Basant-se en la idea d’un futur hipotètic en el qual un personatge que mai hagués vist instruments musicals decidís construir-los, sense coneixement tècnic i sense recursos, Simoes va construir dos instruments similars a un violoncel i un a contrabaix amb materials trobats als carrers de Barcelona, els Basuróphonos.

L'instal·lació audiovisual, amb imatges de les muntanyes de desaprofitaments generades cada dia, es projecta sobre una sèrie de 3 pintures, 6 x 1,3 metres, que representen el buit que deixarem un dia amb la nostra absència.

Réquiem para dos Basuróphonos, és un diàleg entre els instruments, un lament que gira al voltant de si mateix en una peça que al·ludeix al que estem fent... accelerant.

 

 

 

 

 

Réquiem para 2 Basuróphonos va tenir la seva première l’any 2006, a Suïssa, com a part integrant de l’exposició de Luiz Simoes VERTIDOS. Posteriorment es va presentar a Madrid l’any 2008 i a Múrcia en el 2009.

 

 

 

 

 

Eva, Adán y las cosas

 

Vídeo de 13 minuts d’una perfòrmance de dansa en la qual Eva (Sol Vázquez) i Adán (Bebeto Sidra) extreuen objectes d’una borsa geganta que metafòricament representa la terra.

Música per a Basuróphonos da gamba, mezzo i basso, veu femenina, percussió i xerrac, composada i interpretada per Ewa Wikström, Ivo Saint i Iván Lorenzana, dirigits per Luiz Simoes.

Pantalla de 32 polzades, media player i ferro oxidat. 13 x 90 x 120 cm

 

 

 

 

Play fragments de Eva, Adán y las cosas

 

 

 

Eva, Adán y las cosas va tenir la seva première l’any 2008, a Madrid. En 2009 es va presentar en la Biennal de La Havana amb altres obres del projecte Les coses, de Luiz Simoes.

Amb el suport de

 

 

 

 

 

 

WE CHAT

Pintura acrílica, òxid i hidròxid de ferro, cordes de piano i violoncel sobre

llenç i fusta amb bastidor de ferro. 200 x 105 x 7 cm.

 

 

Primera conversa a través del WE CHAT.